La primera vegada que vaig visitar el Museu d'Història de l'Art de Viena va ser fa quatre anys i molt a corre-cuita. Haviem anat a Viena amb la meva mare per fer unes proves a l'Acadèmia de Ballett on ara estudio. Vem estar cinc dies a la capital d'Àustria i en vem dedicar dos a visitar la ciutat on, a partir del curs següent, viuriem. L'últim dia de la nostra estada ens vem adonar que encara no havíem visitat el Museu d'Història de l'Art, i una hora i escaig abans que tanquessin, hi vem entrar.
El museu està a dins un espectacular edifici del s.XIX i consta de tres plantes.
La planta inferior està dedicada a l'art antic, la primera planta a pintura clàssica i a la planta superior hi ha diverses sales de reunions i a més s'hi pot veure una gran col·lecció de monedes.
La nostra visita va començar a la planta inferior. El primer que vem veure van ser dues petites esfinges a banda i banda de l'entrada a la part egípcia que ens donaven la benvinguda. Un cop a dins de la primera sala vem poder contemplar sarcòfags, mòmies, papirs, relleus, estàtues, jeroglífics... Ens vam passejar entremig de totes aquelles meravelles que tantes vegades havia vist als llibres d'història i que tantes vegades havia sommiat poder-les veure d'aprop i al natural. D'una sala es passava a l'altra i si una era maca la de després encara ho era més.
Acabada la part d'Egipte vem entrar a la de la Grècia clàssica amb les seves escultures tan perfectes, aquells mosaics que semblaven acabats de fer i aquells sarcòfags amb relleus extraordinaris que ens explicaven la història del qui hi havia enterrat a dins. Les sales se succeïen una darrera l'altra fins arribar a la part de la Roma clàssica on vem poder contemplar els bustos d'emperadors romans, monedes, templets i més troballes arqueològiques. 
El que més em va cridar l'atenció va ser que les parets i sostres de cada sala d'aquesta planta estaven decorades segons el que allà s'hi exposava. Tot plegat una meravella.
Ens vam estar tanta estona visitant la part arqueològica que pràcticament no ens va quedar temps per visitar la part de pintura. Per megafonia avisaven que faltaven 20 minuts per tancar el museu i d'una revolada vam pujar al pis superior i, com si ens perseguís algú, vem recòrre totes les sales de pintura. El Greco, Rubens, Velázquez, Van Eyck, Bruegel (el vell i el jove), Archimboldo, Dürer i tots els grans de la pintura ens passaven per davant com si es tractés d'una pel·lícula a càmara ràpida. No teniem temps d'assaborir tota la bellesa que se'ns presentava allà. Per megafonia van anunciar que quedaven cinc minuts per tancar el museu. Allà s'acabava la nostra visita coet. Per sort, en aquests anys que fa que visc a Viena, he tingut la oportunitat de visitar-lo moltes vegades i, ara sí, gaudir amb calma de tota la bellesa de l'art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada