M'agradaria viatjar a Neuwerk, una ílla alemanya al Mar del Nord que forma part del mar de marees anomenat "Wattenmeer" i que és Reserva Natural de la Biosfera i de la UNESCO per la varietat de flora i d'aus que s'hi troben. L'ílla pertany a Hamburg però està situada a la desembocadura del riu Elba, a uns 100km d'aquesta ciutat-estat. Té una superfície de 3km2. S'hi pot anar en carro o a peu quan la marea està baixa o bé en vaixell quan l'aigua inunda el Wattenmeer, el mar de marees. Voldria fer el viatge a l'estiu per una qüestió d'hores de sol i bon temps. Hauria d'anar de Viena, ciutat on visc, fins a Hamburg en tren i d'allà fins a la costa,a Cuxhaven-Duhnen,també en tren. Llavors, amb marea baixa, aniria a peu des de Cuxhaven-Duhnen -són uns 14km i tinc aproximadament unes 5 hores fins que la marea no torna a pujar- i m'estaria 3 o 4 dies a l'ílla i visitaria el Cementiri dels Sense Nom, el Far del 1310, el Museu de l'Àmbar, els "Banken" -unes construccions molt altes de fusta, tipus gàbia, al
mig del mar que servíen per a refugiar-s'hi en cas que la marea pugés i
no s'hagués arribat a terra ferma. Avui en dia també n'hi ha però són
metàl·liques i ténen un telèfon per trucar a un helicòpter de rescat, cosa que espero no haver d'utilitzar!- i finalment aniría també a peu a l'ílla de Scharhörn -l'ílla de les dunes- on s'hi poden veure moltes espècies de flora i d'aus -sobretot ocells cantaires, oques, ànecs i una gran varietat de gavines- que fan parada en el seu viatge cap al Sud. Tornaria en vaixell al continent i faria el camí a l'inversa de retorn cap a Viena. En total serien uns 6 o 7 dies de viatge i de conviure amb la natura més salvatge del Nord d'Europa.
Les webs que considero imprescindibles són:
calendari de marees: web per saber quan puja i baixa el mar. Molt important en el meu cas perquè vull anar a peu a les dues ílles.
Neuwerk: web de l'ílla per saber tota la informació del què es pot visitar.
ÖBB: web dels trens austríacs per anar de Viena, ciutat on visc, fins a Hamburg. Per disposar d'horaris i preus.
DB: web dels trens alemanys per anar d'Hamburg a Cuxhaven-Duhnen. Per saber horaris i preus.
JHB: web dels Hostals de Joventut a Alemanya per l'allotjament a Hamburg. Per fer-hi una reserva.
Pension Leuchturm: web per l'allotjament al far de l'ílla de Neuwerk i poder-hi fer una reserva ja que només disposen de 5 habitacions.
Husachterndiek web del guàrdia de l'ílla de Scharhörn per concertar una visita, ja que en cas contrari no s'hi pot anar.
Reederei Cassen Eils web per saber els horaris i els preus dels vaixells que fan la línia de l'ílla a terra ferma.
dimarts, 24 de febrer del 2015
dilluns, 16 de febrer del 2015
El Museu d'Història de l'Art de Viena
https://soundcloud.com/elfi-bart-s-stadler/museu-dart
La primera vegada que vaig visitar el Museu d'Història de l'Art de Viena va ser fa quatre anys i molt a corre-cuita. Haviem anat a Viena amb la meva mare per fer unes proves a l'Acadèmia de Ballett on ara estudio. Vem estar cinc dies a la capital d'Àustria i en vem dedicar dos a visitar la ciutat on, a partir del curs següent, viuriem. L'últim dia de la nostra estada ens vem adonar que encara no havíem visitat el Museu d'Història de l'Art, i una hora i escaig abans que tanquessin, hi vem entrar.
El museu està a dins un espectacular edifici del s.XIX i consta de tres plantes.
La planta inferior està dedicada a l'art antic, la primera planta a pintura clàssica i a la planta superior hi ha diverses sales de reunions i a més s'hi pot veure una gran col·lecció de monedes.
La nostra visita va començar a la planta inferior. El primer que vem veure van ser dues petites esfinges a banda i banda de l'entrada a la part egípcia que ens donaven la benvinguda. Un cop a dins de la primera sala vem poder contemplar sarcòfags, mòmies, papirs, relleus, estàtues, jeroglífics... Ens vam passejar entremig de totes aquelles meravelles que tantes vegades havia vist als llibres d'història i que tantes vegades havia sommiat poder-les veure d'aprop i al natural. D'una sala es passava a l'altra i si una era maca la de després encara ho era més.
Acabada la part d'Egipte vem entrar a la de la Grècia clàssica amb les seves escultures tan perfectes, aquells mosaics que semblaven acabats de fer i aquells sarcòfags amb relleus extraordinaris que ens explicaven la història del qui hi havia enterrat a dins. Les sales se succeïen una darrera l'altra fins arribar a la part de la Roma clàssica on vem poder contemplar els bustos d'emperadors romans, monedes, templets i més troballes arqueològiques.
El que més em va cridar l'atenció va ser que les parets i sostres de cada sala d'aquesta planta estaven decorades segons el que allà s'hi exposava. Tot plegat una meravella.
Ens vam estar tanta estona visitant la part arqueològica que pràcticament no ens va quedar temps per visitar la part de pintura. Per megafonia avisaven que faltaven 20 minuts per tancar el museu i d'una revolada vam pujar al pis superior i, com si ens perseguís algú, vem recòrre totes les sales de pintura. El Greco, Rubens, Velázquez, Van Eyck, Bruegel (el vell i el jove), Archimboldo, Dürer i tots els grans de la pintura ens passaven per davant com si es tractés d'una pel·lícula a càmara ràpida. No teniem temps d'assaborir tota la bellesa que se'ns presentava allà. Per megafonia van anunciar que quedaven cinc minuts per tancar el museu. Allà s'acabava la nostra visita coet. Per sort, en aquests anys que fa que visc a Viena, he tingut la oportunitat de visitar-lo moltes vegades i, ara sí, gaudir amb calma de tota la bellesa de l'art.
La primera vegada que vaig visitar el Museu d'Història de l'Art de Viena va ser fa quatre anys i molt a corre-cuita. Haviem anat a Viena amb la meva mare per fer unes proves a l'Acadèmia de Ballett on ara estudio. Vem estar cinc dies a la capital d'Àustria i en vem dedicar dos a visitar la ciutat on, a partir del curs següent, viuriem. L'últim dia de la nostra estada ens vem adonar que encara no havíem visitat el Museu d'Història de l'Art, i una hora i escaig abans que tanquessin, hi vem entrar.
El museu està a dins un espectacular edifici del s.XIX i consta de tres plantes.
La planta inferior està dedicada a l'art antic, la primera planta a pintura clàssica i a la planta superior hi ha diverses sales de reunions i a més s'hi pot veure una gran col·lecció de monedes.
La nostra visita va començar a la planta inferior. El primer que vem veure van ser dues petites esfinges a banda i banda de l'entrada a la part egípcia que ens donaven la benvinguda. Un cop a dins de la primera sala vem poder contemplar sarcòfags, mòmies, papirs, relleus, estàtues, jeroglífics... Ens vam passejar entremig de totes aquelles meravelles que tantes vegades havia vist als llibres d'història i que tantes vegades havia sommiat poder-les veure d'aprop i al natural. D'una sala es passava a l'altra i si una era maca la de després encara ho era més.
Acabada la part d'Egipte vem entrar a la de la Grècia clàssica amb les seves escultures tan perfectes, aquells mosaics que semblaven acabats de fer i aquells sarcòfags amb relleus extraordinaris que ens explicaven la història del qui hi havia enterrat a dins. Les sales se succeïen una darrera l'altra fins arribar a la part de la Roma clàssica on vem poder contemplar els bustos d'emperadors romans, monedes, templets i més troballes arqueològiques. El que més em va cridar l'atenció va ser que les parets i sostres de cada sala d'aquesta planta estaven decorades segons el que allà s'hi exposava. Tot plegat una meravella.
Ens vam estar tanta estona visitant la part arqueològica que pràcticament no ens va quedar temps per visitar la part de pintura. Per megafonia avisaven que faltaven 20 minuts per tancar el museu i d'una revolada vam pujar al pis superior i, com si ens perseguís algú, vem recòrre totes les sales de pintura. El Greco, Rubens, Velázquez, Van Eyck, Bruegel (el vell i el jove), Archimboldo, Dürer i tots els grans de la pintura ens passaven per davant com si es tractés d'una pel·lícula a càmara ràpida. No teniem temps d'assaborir tota la bellesa que se'ns presentava allà. Per megafonia van anunciar que quedaven cinc minuts per tancar el museu. Allà s'acabava la nostra visita coet. Per sort, en aquests anys que fa que visc a Viena, he tingut la oportunitat de visitar-lo moltes vegades i, ara sí, gaudir amb calma de tota la bellesa de l'art.
diumenge, 1 de febrer del 2015
Passau: la ciutat dels tres rius
Potser un dels llocs que més records em porta del viatge de Viena a Salzburg en bicicleta, que vaig fer l'estiu passat amb la meva mare, és la ciutat bavaresa de Passau (Alemanya).
El cinquè dia de la nostra ruta en bici vem arribar, seguint el Danubi, a Passau. Passau s'extén al llarg d'aquest riu i de dos altres: l'Inn i l'Ilz. Quan vem arribar, les campanes de les moltes esglèsies de la ciutat tocaven les 12 anunciant que ja era migdia. Nosaltres vem anar a buscar l'alberg on ens allotjariem aquella nit. L'alberg de Passau es troba a dins el castell de la ciutat, una fortificació dels s. XIII considerada de les més grans d'Europa. Situat a dalt d'una muntanya bastant alta, el castell ofereix una vista espectacular cap a aquesta preciosa ciutat barroca de Baviera.
Aquell dia feia una calor terrible. La pujada fins l'alberg era molt i molt dreta i va ser tan feixuga que fins i tot vem haver d'empènyer les bicicletes. Un cop instal·lades a l'alberg, i havent deixat ja les nostres alforges a l'habitació, vem decidir retornar cap a la ciutat per poder-la visitar.
El camí que porta de l'alberg a la ciutat és un camí amb molta pendent i moltes escales que passa per dins un bosc molt frondós. De tant en tant s'obren unes clarianes que deixen entreveure la bellesa de la ciutat. El camí acaba davant d'un dels diversos ponts que hi ha sobre el riu Danubi. A la riba dreta s'hi veuen atracats els creuers que fan la ruta pel riu des d'aqui fins a la capital d'Àustria, Viena. Travessant el pont s'arriba al cas antic.
Aquesta part de la ciutat està plena de places, carrerons estrets i empedrats amb cases antigues, restaurades pintades de colors pastel, molt senyorials que dónen a Passau un aspecte molt burgès i barroc. Ja des de dalt de l'alberg, el que ens havia cridat més l'atenció era la gran catedral dedicada a St. Esteve que sobressurt d'entre tots els edificis. La catedral que té l'orgue més gran del món, amb 17,774 tubs i 233 registres i que casualment durant la nostra visita vem poder escoltar, és un edifici del s. XVII i seu del bisbat de la ciutat.
Després de passejar pel centre i visitar alguna altra esglèsia ens vem dirigir cap el punt on els rius Danubi i Inn es troben i s'ajunten formant una paleta de blau-verds molt interessant ja que els dos rius són de colors diferents. Des d'aqui també es veu com el petit riu Ilz entra en el Danubi. Per això, a la ciutat de Passau, se l'anomena "la ciutat dels tres rius".
L'amplada que pren el Danubi en aquest punt de la ciutat és impressionant.
Vista aèria de Passau on es veuen els tres rius (d'esquerra a dreta): l'Inn, el Danubi i l'Ilz
A la tarda, després d'haver sopat en un petit restaurant a la vora del Danubi i veient salpar els vaixells cap a Viena, vem tornar a enfilar el caminet del bosc que puja a l'alberg i un cop a dalt vem gaudir d'una inoblidable posta de sol. L'endemà al matí, havent esmorzat, vem seguir el nostre viatge direcció a Salzburg deixant enrera el Danubi i la ciutat dels tres rius. A partir d'aqui la nostra ruta aniria, per uns quants dies, al costat del riu Inn.
Marxant de Passau al costat del riu Inn
El cinquè dia de la nostra ruta en bici vem arribar, seguint el Danubi, a Passau. Passau s'extén al llarg d'aquest riu i de dos altres: l'Inn i l'Ilz. Quan vem arribar, les campanes de les moltes esglèsies de la ciutat tocaven les 12 anunciant que ja era migdia. Nosaltres vem anar a buscar l'alberg on ens allotjariem aquella nit. L'alberg de Passau es troba a dins el castell de la ciutat, una fortificació dels s. XIII considerada de les més grans d'Europa. Situat a dalt d'una muntanya bastant alta, el castell ofereix una vista espectacular cap a aquesta preciosa ciutat barroca de Baviera.
El camí que porta de l'alberg a la ciutat és un camí amb molta pendent i moltes escales que passa per dins un bosc molt frondós. De tant en tant s'obren unes clarianes que deixen entreveure la bellesa de la ciutat. El camí acaba davant d'un dels diversos ponts que hi ha sobre el riu Danubi. A la riba dreta s'hi veuen atracats els creuers que fan la ruta pel riu des d'aqui fins a la capital d'Àustria, Viena. Travessant el pont s'arriba al cas antic.
Aquesta part de la ciutat està plena de places, carrerons estrets i empedrats amb cases antigues, restaurades pintades de colors pastel, molt senyorials que dónen a Passau un aspecte molt burgès i barroc. Ja des de dalt de l'alberg, el que ens havia cridat més l'atenció era la gran catedral dedicada a St. Esteve que sobressurt d'entre tots els edificis. La catedral que té l'orgue més gran del món, amb 17,774 tubs i 233 registres i que casualment durant la nostra visita vem poder escoltar, és un edifici del s. XVII i seu del bisbat de la ciutat. Després de passejar pel centre i visitar alguna altra esglèsia ens vem dirigir cap el punt on els rius Danubi i Inn es troben i s'ajunten formant una paleta de blau-verds molt interessant ja que els dos rius són de colors diferents. Des d'aqui també es veu com el petit riu Ilz entra en el Danubi. Per això, a la ciutat de Passau, se l'anomena "la ciutat dels tres rius".
L'amplada que pren el Danubi en aquest punt de la ciutat és impressionant.
A la tarda, després d'haver sopat en un petit restaurant a la vora del Danubi i veient salpar els vaixells cap a Viena, vem tornar a enfilar el caminet del bosc que puja a l'alberg i un cop a dalt vem gaudir d'una inoblidable posta de sol. L'endemà al matí, havent esmorzat, vem seguir el nostre viatge direcció a Salzburg deixant enrera el Danubi i la ciutat dels tres rius. A partir d'aqui la nostra ruta aniria, per uns quants dies, al costat del riu Inn.
diumenge, 18 de gener del 2015
Benvinguts al meu blog "Roda el món i torna al born"!
Aquest no és un blog de viatges convencional. Aquest és un blog d'una manera diferent de viatjar. És la meva visió del món, des de la sortira de casa fins el meu retorn, des de dalt d'una bicicleta. Uns viatges plens d'experiències i d'aventures inoblidables que us convido a conèixer.
Aquest no és un blog de viatges convencional. Aquest és un blog d'una manera diferent de viatjar. És la meva visió del món, des de la sortira de casa fins el meu retorn, des de dalt d'una bicicleta. Uns viatges plens d'experiències i d'aventures inoblidables que us convido a conèixer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)